DIJOUS, 9 D'ABRIL DEL 2020 (DIA XXVII)

Primer dia aparent de Pasqües, estic molt motivat, m’alce alegre i faig el llit i corrent vaig a la cuina a fer-me unes torrades amb tomaca. I trac dos ous de la nevera, ous dels bons, de la granja del meu iaio. Els trac perquè estiguen a temperatura ambient, perquè dins d’unes hores puguem fer allioli. Més tard, ma mare fa arròs amb llonganissa i pernil per a menjar, estaba molt bo. Més tard puge al nostre àtic per a fer exercici, açò de la quarantena em té el cos mort, no puc fer res, será per les galletes Tosta Rica que m'arrime per a berenar, però estic malament de físic. 

Hora de sopar, fem mon pare i jo allioli, però aquesta nit no hi hagut carn per a sucar l’allioli, ja que teníem encisam. Gràcies a déu mon pare va comprar pa.

DIMARTS, 14 D'ABRIL (DIA XXXII)

Fa molts dies vaig veure com un “ovni” a la història de la meua amiga Asla. Em vaig posar a investigar en Instagram que hi havia un home que havia posat un muntó d’històries donant  molta informació a aquets tema dels ovnis. Està a Instagram i està recopilant molts vídeos d’un monto de països, de comunitats, està posant a la gent al dia.

Jo tinc un poc de por perquè pense i em faig les meves teories al meu cap.

Del PARDIETARI

DIUMENGE, 12 D'ABRIL (DIA XXX)

Hui estic molt contenta, estic començant a fer-me una rutina d’esport i tinc moltes ganes de veure els resultats.

Aquest matí quan m’he despertat he parlat amb Joel i m’ha dit que hi havia una aranya a la seua habitació, li donen molta por les aranyes, i a mi em donen un poquet de repelús i com que Joel era l’únic que estava despert a la seua casa, li ha tocat agafar l’insecticida. Havia perdut l’aranya de vista, aleshores ha hagut de buscar-la.

Minuts després, quan ma mare ja estava al menjador va entrar a la meva habitació, es va quedar mirant cap al sostre i va veure una aranya. Jo vaig eixir de l’habitació, però com si no haguera un demà, i li ho he dit a Joel. Un muntó de coses ens passen a la mateixa vegada, no entenc per què.

Del PARDIETARI

DIVENDRES, 10 D'ABRIL (DIA XXVIII)

El meu professor de saxòfon m’ha dit què fera la classe hui, li he dit que sí, quin remei!

Hui tinc ganes de fer moltes coses, llavors per la vesprada faré esport i em llegiré un poquet del llibre de València i un poquet de llibre de Castellà.

Tinc ganes de fer molt d'esport, perquè fa poc em vaig llegir un llibre que s’anomena Fitness emocional, aquest llibre parla de la voluntat i la motivació com a principal tema. El seu objectiu, amb la dieta i l’entrenament, tracta que no podem deixar de fer unes coses o altres depenent de la nostra seguretat o de la nostra voluntat. Aquesta autora ho compara amb un got d’aigua: quan el got està ple, nosaltres tenim moltes ganes de fer les coses i també va variant depenent l’ordre del dia i les coses que hem fet. L’autora el que vol dir és que no podem deixar que els objectius de la nostra vida es basen en la voluntat que tenim eixe dia.

Del PARDIETARI

DILLUNS, 30 DE MARÇ (DIA XX)

El temps sembla detingut, els dies són una successió d'actes repetitius.

Sempre he pensat que no tenia temps per a fer res, per a passejar, per a eixir a córrer, per a no fer res… Ara tinc molt de temps, per força, per a què vull jo el temps ara?

Estem en quarantena.

La població no pot eixir de les seues cases perquè un virus, covid-19, s'ha estès per tots els racons del planeta i la gent mor.

Tinc la sensació de formar part d'una pel·lícula tipus Divergentes on la població mundial lluita contra la pesta del segle XX.

Avui és la segona setmana d'aquesta pel·lícula trobe a faltar els moments: passejar, arribar a l'institut, els riures de les meues companyes de classe, veure les muntanyes, notar el fred a la meua cara… perquè la vida són moments, moments per a recordar.

La gent dibuixa arcs de Sant Martí, els pengen a les finestres, amb un lema que s'ha fet viral i inconscientment ens repetim com si fora un mantra “Tot eixirà bé!”  Clar que sí, faltaria més!

És temps d´esperar, esperar que tot passe, és temp d'aprendre a tenir paciència, és temps de vèncer les pors, els pensaments que no són reals.

Tot passarà d'això estic segura, igual de segura que ja res ni ningú serà igual.

DIJOUS, 26 DE MARÇ DEL 2020 (DIA XIV)

Per a mi els dies de pluja no són tristos. Per a mi els dies de pluja són reconfortants i em fan sentir tranquil·la i en pau. Per a mi són alegres.

Hui plou. Hui és un d'aquells dies freds en els quals només t'abelleix estar en el sofà veient la tele o estar compartint temps juntament amb la teua família. Però jo no vull això, jo només vull ser a la meua habitació gaudint d'un bon llibre, escoltant la meua música o fins i tot estar ací, simplement tombada en el llit escoltant la pluja que colpeja les finestres i el sòl i que produeix un relaxant so que fa que t'oblides de tot. Mentre que vaig escoltant les gotes de pluja colpejar la meua finestra tracte d'imaginar-me aquella olor que apareix quan plou, ja que m'agrada molt.

DILLUNS, 16 DE MARÇ DEL 2020 (DIA III)

He trobat a internet una poesia de Gloria Fuertes que m'ha fet gràcia.

¿Por qué no cantas grillo?

Sé que lo haces bien,

te escucho por las noches

y al amanecer.

El grillo responde

que está entristecido,

que se encuentra enfermo

en la caja metido.

Piensa el niño entonces

lo que dice el grillo,

estar encerrado

no es muy divertido.

Ha abierto la caja

y en la oscuridad,

se oye al grillo alegre

cantar en libertad.

DIJOUS, 2 D'ABRIL DEL 2020 (DIA XX)

Hui he buscat algun poema i este és un de què més m'han cridat l'atenció i m'han agradat.

Ales fortes per a volar

ales que faràs explorar

amb els teus èxits infinits

que ningú et llevarà.

No et deixes retraure

per gent sense igualtat 

cada u pel seu costat

sense rencors; ni maldat.

Fes-te fort com aquells 

que han eixit avant

sense importar les circumstàncies 

que el destí els posarà.

Pensa en tu, brilla

i veuràs que així, abastaràs

el que hages volgut

per la teua pròpia voluntat

volent ser feliç per a volar.

De PEDRO JOSÉ ARROYAVE

Del 40DIETARI

DIJOUS, 23 D'ABRIL 2020 (XLI)

Ja fa dos dies que estem sense morts i sense contagiats a València, crec que això és molt positiu, i més prompte del que esperem podrem tornar a eixir al carrer, encara que siga amb mascaretes i guants, però almenys, podrem veure els nostres amics i familiars sense que siga a través d’una pantalla. I quan passe un poquet més de temps, podrem celebrar una altra vegada els aniversaris, podrem abraçar-nos i tornar a quedar els dissabtes a la tarda per a donar voltes i parlar de tot.

DIJOUS, 16 D'ABRIL DE 2020 (DIA XXXIV)

Aquest dia, al contrari que el d’ahir, no va començar molt prompte perquè havia de ser un dia de descans.

La meua forma d’agafar un descans és, bàsicament, despertar-me un poquet tars, veure la televisió, pel·lícules, i veure YouTube.

I quasi tota la vesprada vaig dedicar-la a veure moltes imatges de Pinterest. Però el més important, és que també ajudí a arreplegar la casa.

I FINS AQUÍ EL MEU DIA ESTIMADÍSSIM DIETARI MEU.

DIMARTS, 21 D'ABRIL (DIA XXXIX)

Pareix que les coses comencen a anar un poquet millor, gràcies a tota la labor dels sanitaris i tots els treballadors de supermercats, cossos de l’Estat i un gran etc. Gràcies a ells eixirem d’això recuperats i amb forces suficients per adonar-nos compte que la sanitat i els nostres sanitaris són el millor que tenim i que els hem de cuidar tots junts. No com alguns dels seus veïns que els han escrit coses a la porta de les seues cases o inclús els han fet pintades al cotxe. El que més necessitem ara són suports per a tirar avant i que tot això se solucione el més prompte possible.

 

DIVENDRES, 17 D'ABRIL DE 2020 (DIA XXXV)

Igual que hem passat les falles a casa, també hem passat les vacances de Pasqua a casa. Ha sigut molt diferent, òbviament, donades les circumstàncies en les quals ens trobem, però, així i tot, persones amb una gran imaginació han aconseguit que les Pasques estiguen present, encara que siga des de casa. Per exemple, han organitzat alguns dies, per fer coses divertides, com un dia que totes les persones isqueren als balcons disfressats, un altre dia que feren les mones a casa i després enviaren una foto, o, fins i tot, volaren catxerulos des de les seues terrasses i balcons.

DIA? D'ABRIL DE 2020 (DIA?)

Hui m’he alçat prompte per a fer deures i anar a comprar al Charter. Quan m’he alçat, m’he dutxat ràpid, a les 10h he anat a comprar el dinar, però hi havia molta gent i he hagut d’esperar-me a la porta fins que han eixit dues persones, per a evitar aglomeracions. Quan he tornat, he guardat el dinar i m’he posat a fer molts deures perquè he d’entregar-los entre hui i demà. També he avançat faena per a altres dies perquè ja se m’està acumulant, encara que treballe cada dia dues o més hores de deures.