DISSABTE, 28 DE MARÇ DEL 2020 (DIA XV)

Imatge de @coney_collective_

Hui és el quinzé dia de confinament. Hui el meu pare està per fi a casa amb nosaltres, gaudint de nosaltres, de mi i del meu germà. També nosaltres ho farem amb ell.

Aquesta setmana passada el meu pare quasi no ha estat a casa perquè el seu treball és en una residencia cuidant a persones majors depenents.

Ara matexi cuinarem junts uns espaguetis a la carbonara per als tres i per a la meua mare uns espaguetis blancs amb tonyina.

Estem pensant per a aquesta vesprada, convertir la taula del menjador en una taula de ping-pong. Ja us compte demà com queda.

Amb tot això hui serà un gran dia.

PS: Em recorde del llibre d'Anna Frank.

DIMECRES, 25 DE MARÇ DEL 2020 (DIA XI)

Il·lustració d'Isabel Riera Torrent

Puc sentir els aplaudiments que fan els meus veïns, que fan als nostres protagonistes d’aquesta crisi, el personal sanitari (des de qui neteja fins a qui ordena). Aquestes persones, encara que estiguen cansades, lluiten fins al final.

Es deixen la pell per nosaltres. Tots ells, totes elles són els nostres herois, els nostres salvadors i rescatadors. Mai oblidarem tot el que ens està passant, és una crisi globalitzada, tots els països estan sofrint per açò. Però tot passarà i aleshores podrem riure.

DIMARTS, 24 DE MARÇ DEL 2020 (DIA X)

Des de la meua casa puc sentir els aplaudiments del meus veïns. Alguns dels meus veïns, estan amb una guitarra cantant “Resistiré”, es pot sentir la alegria d’aquestes persones, la pluja ja no cau, tots estan molt contents. El carrer, hui després de deu dies en quarantena està il.luminat.

A més es pot sentir el soroll de l’ambulància, que va molt de pressa, i la gent riu de l’alegria i els aplaudiments que pareix que vagen apagant-se a poc a poc.

Moltes persones estan aprenent que els agraden moltes coses que ells abans no sabien.

DILLUNS, 23 DE MARÇ DEL 2020 (DIA IX)

Hui és el meu aniversari, fa poquets anys, feia calor, hi havia flors per tots els costats, la primavera arribava, els carrers estaven plens de gent.

Gent que caminava, gent que parlava, gent contenta, tots estaven feliços. Podia sentir els ocells cantant.

Hui, complisc quinze anys, ara estem tots de quarantena, no hi ha ningú pels carrers, molta gent està molt trista, el cel està ennuvolat. Hi ha gent que plora per la pèrdua dels seus familiars, hi ha gent que està espantada.

Hui només puc sentir les gotes de la trista pluja, que cauen lentament.

Ja no puc sentir el cantar dels ocells, tots estem atrapats a casa. s igual haver tingut antecedents penals, tots estem atrapats, com si estiguérem en la presó.