dimarts, 19 de maig del 2020

DIVENDRES, 1 DE MAIG DEL 2020 (DIA XLVIII)

Ara entendreu perquè a ma casa estem tristos quan la gent no fa cas de les normes per a eixir al carrer.
Molta gent ha exposat la seua vida per ajudar a tots i algunes persones s´ho han pres de broma.
Espere que tot això ho recordem com un malson i mai més es repetisca.
Hui gaudirem d'un dia festiu… Que serà com un dia més.
Del DIETARI D'UN PRESONER

dilluns, 18 de maig del 2020

DIMECRES I DIJOUS, 29 i 30 D'ABRIL DEL 2020 (DIES LVI-LVII)

Aquestes paraules les va escriure ma mare, Raquel Montesinos Zahonero, quan va començar tot i m'agradaria compartir-les (les traduiré a poc a poc):
"En la pantalla es pot llegir el següent: SOY RAQUEL.
TU ENFERMERA. ESTOY AQUÍ PARA CUIDARTE"
“I t'alces cansada, sense dormir pensant si eixos iaios del 31 estaran millor o eixe xic del 33 haurà millorat en pronar-lo (posar-lo amb el cap per avall).
Amb un esforç poses els peus al sòl, et llaves la cara i veus a l'espill un semblant que reflecteix l'esgotament de tots aquests dies i al mateix temps penses…”Vaig a continuar lluitant fins exhaurir les meues forces” (que són moltes) i et col·loques la disfressa de guerrera i ixes al carrer (perquè nosaltres, les infermeres, eixin per tu).
Durant el trajecte a l'hospital no pares de pensar, t'invadeix un sentiment de por i al mateix temps de valor… Tens incertidumbre pels teus: mon pare, asmàtic; els meus fills, fins i tot el meu home, que també està al front; però penses que ells són forts i res més demanes no agafar tu la malaltia, per ells i per tots els que estan esperant que arribes a l'hospital per a ajudar-los.
Repasses mentalment si a casa has deixat tot en ordre: la roba de Lucas, la tasca de deures de Marcos per a hui… I no pots evitar deixar caure una llagrimeta en pensar en la gent que t'ajuda a portar tot açò.

Arribes a l´hospital i comença la guerra, et poses una disfressa amb què ningú et coneix, almenys això creus, perquè et sorprens en reposar la teua mà al pit d´algú i escoltar el teu nom, amb eixe alé d'esperança i aleshores t'emociones i amb veu calmada dius: ”Anem Josep, tot anirà bé” i vas habitació per habitació i sents l'alegria dels pacients en escoltar que arribes, i agafes les seues mans i dius: ”Hui soc jo la teua filla, la teua dona o la teua germana” i quan els veus plorar donant-te les gràcies, encara que els has punxat, és quan et dona eixa pujada  d'adrenalina i CRIDES: ”Anem a GUANYAR aquesta batalla” i aleshores vols lluitar més i més i els cuides com si foren part de tu.
Després del dia et sents de nou sense forces, però penses en eixes paraules d'agraïment, en eixos somriures amb respiració entrecurtada i et fan sentir de nou gran, molt gran i amb molta més força.
Aquesta sensació descriu a la perfecció la paraula infermera i és el que et dona cada dia les forces per a seguir lluitant i donar el millor de tu.
Et lleves les proteccions i tens la cara marcada, però eixes marques són passatgeres com aquesta malaltia, el que no és passatger són les marques que deixa al cor, que estan fent que siguem encara millors persones.
Acaba el torn i tornes a casa, on esperen els teus…
”Encara no podem donar-te besets mare?”, "Ja han caçat al coronavirus?”
I contestes: ”Encara no, però ja queda poquet”.
I dones les gràcies per tornar un dia més a casa, sana i salva,  i et sents orgullosa de tu i de les teues companyes.


Amunt xiques! No podran amb nosaltres!!
RESISTIREM!!."


Del DIETARI D'UN PRESONER

DIMARTS, 28 D'ABRIL DEL 2020 (DIA LV)

M'ha sorprés el WhatsApp i els mitjans de comunicació dient que en alguns llocs la gent no ha respetat les normes per a eixir al carrer, he vist fotografies de xiquets jugant al futbol amuntonats i els pares parlant com si res… Em pareix una barbaritat.
Hem estat empresonats a muntó de dies i ara tirem tot a perdre. 
A vegades pense que els humans som la pitjor espècie que hi ha, no pensem en les conseqüències que pot tindre això.
Aquesta nit he vist ma mare amb llàgrimes als ulls, dient que tot l'esforç que havien fet ella i les seues companyes no valdria per a res.
Hui estic trist.
Del DIETARI D'UN PRESONER

dissabte, 16 de maig del 2020

DIMECRES, 6 DE MAIG DEL 2020 (DIA LIII)

Dibuix de l'autora del text (L.M.)

És molt fort el canvi de perspectiva que tinc d'uns dies a altres, el dia 1 de maig vaig dir que ho portava millor, hui no ho pense. Estic cada vegada més desesperada i no per eixir de casa sinó per saber què va a passar amb nosaltres i si anem a poder tornar a la normalitat, però a la normalitat de veritat. A poder eixir quan ens dona la gana, a poder anar a dinar amb els meus avis, a poder anar a veure al meu nuvi, a poder anar a la platja amb les meus amigues, a poder fer vida normal, abans odiava la rutina, ara l'estranye. 
Del LUDIETARI

DISSABTE, 2 DE MAIG (DIA XLIX)


Dibuixos de l'autora del text (L.M.)
Des de fa ja unes setmanes he començat a pintar amb aquarel·les i per ara m’està agradant moltíssim, perquè m’ajuda a distraure’m i a expressar els meus sentiments. Una de les meues passions és dibuixar i ara que estic mesclant la pintura i el dibuix estic molt contenta amb els resultats i és una forma de motivar-me. 
Sempre m’ha donat vergonya ensenyar els meus dibuixos, igual que ballar davant de gent que conec, i no sé molt bé perquè. Perquè és una forma molt bonica d’expressar-nos. I són formes de fer art molt boniques. 


Del LUDIETARI


DIVENDRES, 1 DE MAIG DEL 2020 (DIA XLVIII)

Dibuix de l'autora del text (L. M.)
El primer dia de maig, quina emoció!
Encara que cada dia porto millor l'estar a casa quan fa aquest temps tan bo em costa no eixir i gaudir del temps, encara com tinc jardí i puc eixir a prendre el sol quan vull. 
Hui he estat pensant i la veritat és que aquesta situació et fa reflexionar molt i te n'adones de qui et busca quan vol i qui realment et vol al seu costat, t’adones que hi ha persones que no has valorat el suficient i de a qui has sobrevalorat. És una situació complicada, però al menys ajuda a reflexionar i a dedicar-nos temps a nosaltres mateixos i a la nostra ment. 

Del LUDIETARI


dimecres, 6 de maig del 2020

DISSABTE, 18 D'ABRIL (DIA XXXVI)

Hi ha una cosa que encara no entenc, per què al meu estil de vida li diuen confinament? De veritat que no ho entenc.

La quarantena està afectant els pardals tant que han usat el nostre balcó com un magatzem de πpas.

Del CORONATARI

DILLUNS, 13 D'ABRIL (DIA XXXI)

Reflexionant un poc, se m’ha ocorregut mirar per la finestra, he vist un pardal furtant pipes. Ara m’he recordat del vídeo de Pipes, crec que vaig estar fent acudits sobre pipes tot el dia.


Probablement hauria d’estar fent una cosa més “productiva” en aquest videojoc, i com a productiva em referisc a passar-me’l, però ja que vaig a perdre el temps, vaig perdre’l com cal, suïcidant-me i a començar de nou.

Del  CORONATARI

DIVENDRES, 10 D'ABRIL (DIA XXVIII)

Està molt ennuvolat hui, però ni una sola gota d’aigua. Jo crec que el temps està amb nosaltres perquè últimament fa uns dies de por.
Ara mateix m’imagine als ossos polars parlant entre ells, la conversa és alguna cosa pareguda a aquesta: 

-Per què mires el gel? 


-No s’han fos més que dos gotes hui. 

-DOS GOTES? L’última vegada que el veieren farà un mes i mig queien uns 3 litres per hora.
-És que el covid-19 s’ha posat de la nostra part i la contaminació ha baixat.
-No tinc ni idea de què parles però és genial.


Del  CORONATARI

DIJOUS, 9 D'ABRIL DEL 2020 (DIA XXVII)

No ha passat res interessant, però he escoltat en les notícies que la contaminació ha baixat un poquet, això és bo, no?
Sincerament, no estic avorrit mai en este “confinament” (no eixir de casa és el millor, per què la gent es queixa?).
Tinc una cançó en el cap i no se’m va, està en anglés però no serà cap problema, no?
♪”Take a moment to think of just, flexibility, love and trustx2, something you did, that concerns you, something you said suddenly swarming…”♪



Del  CORONATARI

DISSABTE, 28 DE MARÇ DE 2020 (DIA XVI)


"JAMES"
Dibuix de l'autor del text, tret del perfil de Deviantart
Hi ha passat un temps des de l’última vegada que vaig escriure. Hui fa un sol radiant, m’agradaria poder anar afora, la quarantena m’està afectant.
Per què em manarien a mi fer treball el dissabte a l’hora d’esmorzar? Almenys puc mirar per finestra… un pardal. 
Mare de Déu, m’he tirat tota la vesprada dibuixant i fent còmics, el meu perfil de Deviantart es va omplir de dibuixos en un tres i no res. La resta de temps he estat jugant videojocs. 
La meua casa de Minecraft que m’havia costat 30 minuts construir, va ser devastada per un creeper, com odie eixes coses!
Per altre lloc, també he estat jugant Bendy i la màquina de tinta, un joc en el que has d’escapar del teu antic lloc de treball. Té cinc capítols i estic atascat en el tercer. Hi ha una cosa que es diu el Proyectionista, o Thomas Connor per als amics, que va intentar matar-me vint-i-sis vegades i vint-i-cinc ho ha aconseguit. També en el mateix joc m’ha traït un àngel que em pensava que era el meu aliat. Però em va intentar matar i ha segrestat la meua mascota i esclau Boris el Lobo. Pobret, Déu sap que l’estarà fent eixa àngel.


Del  CORONATARI

dimarts, 28 d’abril del 2020

DIJOUS, 9 D'ABRIL DEL 2020 (DIA XXVII)

Primer dia aparent de Pasqües, estic molt motivat, m’alce alegre i faig el llit i corrent vaig a la cuina a fer-me unes torrades amb tomaca. I trac dos ous de la nevera, ous dels bons, de la granja del meu iaio. Els trac perquè estiguen a temperatura ambient, perquè dins d’unes hores puguem fer allioli. Més tard, ma mare fa arròs amb llonganissa i pernil per a menjar, estaba molt bo. Més tard puge al nostre àtic per a fer exercici, açò de la quarantena em té el cos mort, no puc fer res, será per les galletes Tosta Rica que m'arrime per a berenar, però estic malament de físic. 

Hora de sopar, fem mon pare i jo allioli, però aquesta nit no hi hagut carn per a sucar l’allioli, ja que teníem encisam. Gràcies a déu mon pare va comprar pa.