La situació no millora, cada dia mor més persones per aquest virus. És per això que fa quinze dies es va decretar un estat d’alarma més estricte. Sols podran treballar aquells que treballen perquè la població tinga els béns de primera necessitat. És a dir, els sanitaris, els que treballen amb el menjar, els que treballen fabricant els envasos dels aliments, la policia...
Totes aquestes persones van a treballar cada dia, i ho fan el millor que poden amb tota la seua voluntat.
Cada dia a les huit de la vesprada, tot el món ix al balcó o a les seues terrasses i aplaudeixen a totes aquestes persones.
Jo, personalment, també done les gràcies a totes aquestes persones. Als sanitaris perquè com sempre són herois, i aquesta situació és molt dura per a ells i elles. Fan companyia a les persones que estan infectades i no poden ver la seua família, els curen, a alguns els salven la vida... Als policies i als treballadors, també els done les gràcies, perquè estan fent un treball excel·lent.
Totes aquestes persones necessiten protecció perquè puguen seguir treballant, màscares, guants, materials i vestimenta per als metges...
També es necessita respiradors per a totes aquelles persones que es troben en un estat de salut crític. Perquè hi ha massa persones en l'UCI, i alguns hospitals han estat saturats, i és per això que en menys d’una setmana s’han habilitat pavellons per a construir hospitals de campanya.
Aquest virus no ens esfondrarà, s’aproxima una crisi política, social, econòmica... Però tots junts no tinc cap dubte en què podrem guanyar aquesta batalla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada