M'ha sorprés el WhatsApp i els mitjans de comunicació dient que en alguns llocs la gent no ha respetat les normes per a eixir al carrer, he vist fotografies de xiquets jugant al futbol amuntonats i els pares parlant com si res… Em pareix una barbaritat.
Hem estat empresonats a muntó de dies i ara tirem tot a perdre.
A vegades pense que els humans som la pitjor espècie que hi ha, no pensem en les conseqüències que pot tindre això.
Aquesta nit he vist ma mare amb llàgrimes als ulls, dient que tot l'esforç que havien fet ella i les seues companyes no valdria per a res.
Hui estic trist.
Del DIETARI D'UN PRESONER
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada