Hui he vist una cançó que descriu molt bé el que està passant, espere que açò acabe prompte:
TORNAREM A BRINDAR
(Lucía Gil)
(Lucía Gil)
Dies tristos, ens costa molt estar molt sols,
busquem mil maneres de vèncer l'estupidesa.
Mesos grisos, és temps d'amagar-nos,
potser siga la forma de trobar-nos una altra vegada.
Però són les 8 i has eixit a aplaudir a la teua finestra,
em venen ganes de plorar.
En veure'ns de lluny tan units, empenyent cap al mateix lloc només queda un poc més.
Tornarem a ajuntar-nos, tornarem a brindar,
un café queda pendent al nostre bar.
Trencarem aquest metre de distància entre tu i jo,
ja no hi haurà una pantalla entre els dos.
Ara és temps de pensar i ser pacients,
confiar més en la gent, ajudar la resta.
Mentrestant uns altres tenen cura dels pacients.
un grapat de valents, que hui tampoc dormiran
Però són les 8 i has eixit a aplaudir a la teua finestra,
em venen ganes de plorar.
En veure'ns de lluny tan units, empenyent cap al mateix lloc només queda un poc més.
Tornarem a ajuntar-nos, tornarem a brindar,
un café queda pendent al nostre bar.
Trencarem aquest metre de distància entre tu i jo,
ja no hi haurà una pantalla entre els dos.
I després de passar la quarantena
haurem fet un pont que unirà
la meua porta en començar la primavera
i la teua, que l'estiu em portarà.
Tornarem a ajuntar-nos, tornarem a brindar,
un café queda pendent al nostre bar.
Trencarem aquest metre de distància entre tu i jo,
ja no hi haurà una pantalla entre els dos.
De l'ALBIDIETARI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada