Són dies molt raros, fem quasi tots els dies les mateixes coses, els deures, jugar un poquet… i pensar.
Jo pense en la meua mare i tinc por. Ma mare treballa d'infermera a l'hospital, tenint cura del pacients infectats de coronavirus. Tinc por perquè no vull que es contagie del virus.
Cada dia ens conta situacions molt estressants i jo patisc, em fa molta pena la gent que està ingressada i els iaios que no tenen companyia. Ma mare diu que les infermeres telefonen els seus fills
per telèfon i així parlen amb ells, és estressant aquesta situació.
Espere que tot passe prompte i torne la normalitat a les nostres vides.
Del DIARI D'UN PRESONER
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada